“Jo veig així el Cançoner. A la manera d’un arbre filosòfic lul·lià.
Revingut de soca, enfonya les arrels en la carn bategant del poble mallorquí,
i la sang humana n’és la saba. S’enfila fins als núvols i abriga tota la nostra terra, millor dit, és la nostra terra feta música i cançó.
L’arbre immens se desplega en una vintena de branques poderoses,
plenes de nius, de molsa, de barballera i vegetació petita i tenaç.
Cada branca és una pul·lulació d’ulls i de brots, i a cada final de brot
hi ha flors de tot color, les cançons, simples i senars com les flors de foravila”
RAFEL GINARD